Àrea d'acció territorial i serveis urbans

Ajuntament de Vilafranca del del Penedès

Energies renovables edificis

Un desenvolupament més sostenible implica apostar per les energies renovables perquè són ecològiques, inesgotables, rendibles i permeten reduir les emissions de CO2 i la producció de residus nuclears.
Cal tenir en compte que l'ICAEN subvenciona periòdicament instal·lacions d'aquesta tipologia.

Energia solar tèrmica^

L'aprofitament tèrmic de l'energia solar pot anar destinat, depenent de la capacitat de producció en volum i la temperatura a què s'arriba, a calefacció, a escalfar l'aigua calenta que s'empra a la llar, o ambdues.

Hi ha diferents sistemes, cadascun amb avantatges i inconvenients que cal avaluar en fer el disseny de la instral·lació. 


 

  • Captadors solars plans vidrats
    El sistema de captació de l'energia solar es basa en uns conductes de color negre (per captar la màxima radiació solar) i vidrats que simulen l'efecte hivernacle. Aquests s'escalfen amb la radiació solar i s'evita que l'energia es dissipi.
    L'aplicació més generalitzada és per a la utilització d'aigua calenta sanitària. La instal·lació habitual per a una família és de 2m2. 
  • Captadors solars plans sense coberta vidrada
    El captador utilitzat en aquests casos és més simple, és de plàstic negre, cautxú o polipropilè, i sense vidrar. És el més econòmic però la temperatura a la que arriba és més baixa. S'utilitza per a la climatització de piscines. 
     
  • Captadors solars de buit
    El captador solar de buit està format per una sèrie de tubs cilíndrics transparents. Es requereix menor superfície de captació per a una mateixa demanda, i un avantatge és que poden anar plans (sense inclinació) perquè els tubs són orientables.
    Es tracta del captador més eficient. En aquest cas l'aigua arriba a temperatures superiors i es pot utilitzar per calefacció, permet l'obtenció d'aigua a una temperatura considerablement elevada, entre 80ºC i 90ºC.

Energia solar fotovoltaica^

Aquesta energia prové de l'efecte fotoelèctric, que consisteix en la transformació de l'energia lumínica en energia elèctrica.
Per a obtenir el màxim rendiment cal orientar les plaques amb la major perpendicularitat possible al sol. En les nostres condicions, cap al sud i amb una inclinació adequada. 

Tot i que hi ha casos en què l'aprofitament de l'energia generada es fa directament a la llar o equipament que la genera, el més habitual és abocar-la a la xarxa i consumir la que prové d'aquesta. És possible consumir-la directament (especialment en llocs aïllats, com casetes de reg) però sovint és necessari continuar connectat a la xarxa per a abocar-hi l'excedent produït (per exemple a l'estiu o al migdia) i consumir-ne quan som deficitaris (per exemple, a l'hivern o a la nit). 

En l'actualitat, aquest sistema  ha sofert canvis legislatius. Si produeixo energia i la venc, i la que consumeixo la compro, pago menys diners per kilowatt dels que n'obtinc. Això va fer proliferar tot un seguit d'instal·lacions que, en part, comptaven amb un bon marge dins els seus quadres financers i d'amortització. La revisió del sistema de bonificacions ha posat en qüestió la viabilitat d'algunes instal·lacions de generació fotovoltaica, tot i que és cert que també el preu que paguem per l'electricitat és cada dia més elevat. També és important pensar que el cost de la instal·lació ha disminuït a mesura que s'augmentava la producció i qualitat dels components, i s'incrementava el nombre d'empreses que s'hi dediquen. 

Hi ha dues formes destacades d'implantar aquestes instal·lacions a la nostra llar o equipament. La primera, finançar-la pels nostres mitjans i retenir l'aprofitament (i el manteniment) a les nostres mans. La segona, acordar amb una empresa especialitzada un lloguer pel nostre sostre, terrat o superfície i deixar que ells executin, mantinguin i aprofitin el rendiment econòmic de l'energia generada. 

Els components d'una instal·lació són:

  • Camp fotovoltaic (placa solar)
  • Ondulador o inversor. Transforma el corrent continu generat pel camp fotovoltaic en corrent altern per abocar l'energia produïda a la xarxa elèctrica.
  • Proteccions. Per evitar sobrecàrregues. 
  • Comptador de compra-venda. Per quantificar l'electricitat que s'aboca a la xarxa, que serà retribuïda econòmicament. 
  • Comptador d'entrada a l'habitatge. El comptador genèric de les llars. Atès que, usualment, no consumim directament l'energia generada o no som autosuficients, hem de consumir l'energia de la xarxa.

Energia geotèrmica^

Aquest sistema d'aprofitament energètic es basa en el gradient tèrmic que existeix entre la superfície del sòl, on habitem, i les capes situades per sota aquesta superfície. Atès que, en fondària, existeix una temperatura gairebé constant, es pot aprofitar aquest fet per a refredar o escalfar aigua (o algun altre fluid) depenent de l'època de l'any. 

La instal·lació consisteix en el soterrament d'uns conductes, en vertical o en horitzontal, a l'interior dels quals circula aigua, sola o amb anticongelant, i el seu moviment i la distribució de l'energia s'acostuma a fer amb una bomba. Si es fa en vertical, s'han de perforar uns 60m com a mínim i, en horitzontal, es necessita força superfície de terreny. 

El tipus d'energia geotèrmica que s'utilitza als habitatges s'anomena de baixa temperatura, i aprofita la temperatura constant de l'escorça de la terra fins a un màxim de 200m de profunditat. Té una gran aplicació en calefacció de terra radiant i en climatització per aire (tant calefacció com refrigeració).

Energia de la biomassa^

La biomassa és el conjunt de la matèria orgànica (d'origen vegetal o animal) que s'obté en un ecosistema natural o bé en un sistema productiu agrari. Per extensió, també s'aplica als materials que procedeixen de la seva transformació (natural o artificial). 

Les fonts d'on obtenim la biomassa a emprar inclouen específicament els residus procedents de les activitats agrícoles, ramaderes i forestals, així com els subproductes de les indústries agroalimentàries i de transformació de la fusta. 

L'origen de l'energia de la biomassa són el sol i la fotosíntesi de les plantes. En desenvolupar-se una planta, capta i fixa CO2 de l'ambient, que restarà a la planta fins que, per exemple, un altre ésser se n'alimenti i al qual serà transferit. En cremar-se com a font energètica o bé en un incendi, aquest CO2 serà novament emès a l'atmosfera, però atès que s'ha emmagatzemat recentment es considera que el balanç és neutre, a diferència del què succeeix, per exemple, en emprar combustibles fòssils. 

S'aconsella, per aquest motiu, la utilització de la biomassa com a font d'energia, alhora que permet l'estalvi quantitatiu i econòmic respecte altres combustibles. A més, s'aprofita i es valoritza el que abans era considerat un residu o un maldecap, com pot ser determinat material forestal que, sense un aprofitament rendible, es deixava al bosc augmentant el risc d'incendi. 

Les calderes de biomassa
La major part de les calderes i estufes de biomassa consumeixen pellets, boles o cilindres fabricats a partir de residus forestals i de tractament de la fusta, i usualment conglomerats i/o comprimits. Tot i això, també hi ha calderes que consumeixen residus sense tractar, com pinyols d'oliva, clofolla d'ametlles o restes de poda, així com la llenya tradicional. 

Les calderes o estufes de pellets, així com algunes de les altres descrites, solen disposar d'un dipòsit que va alimentant automàticament la màquina. Cal remarcar que les estufes modernes de biomassa permeten una combustió molt eficient i que gairebé no produeix fums.