Connexió del verd urbà amb l’entorn natural
L’espai agrari i forestal del voltant de la ciutat alimenta la biodiversitat dels espais verds urbans i, per tant, cal vetllar pel seu manteniment i perquè aquests espais estiguin ben connectats.
A nivell de planejament, els grans espais verds de la ciutat s’han concebut com a dits verds que penetren a la ciutat, afavorint una transició suau entre l’espai urbà i el sòl rústic.
Eliminació de l’ús de glifosat i priorització de tractaments biològics en la lluita contra plagues
Des del 2016, ja no s'utilitza el glifosat com a herbicida, i el control de males herbes es fa amb mitjans mecànics.També es prioritza el control biològic pel tractament de plagues; aquests tractaments consisteixen en alliberar enemics naturals de la plaga que es pretén controlar (com per exemple, les larves de marietes per al control del pugó).
Foment dels prats naturals i herbassars, i sembra d'escocells
Les gespes són conjunts de gramínies que, en clima mediterrani, cal regar i segar amb freqüència. Demanda grans quantitats d’aigua i energia, i són espais amb poca diversitat natural.
Actualment, es tendeix a naturalitzar molts d’aquests espais, deixant evolucionar la gespa cap a prats naturals, amb un manteniment menys intensiu. D’aquesta manera, s’augmenta la biodiversitat de l’espai i alhora es genera un nou paisatge, al qual cal habituar-s’hi.
En llocs puntuals, els prats es deixen evolucionar cap a herbassars. Ecològicament, són espais molt interessants ja que a l’hivern produeixen moltes llavors, i a la primavera, les flors atrauen molts insectes. Són espais menys domesticats, que mostren la natura en ella mateixa.
També se sembren els escocells dels arbres per afavorir la presència de fauna útil pel control de plagues.
Reducció de la poda en l’arbrat
En termes generals, la poda dels arbres dins el medi urbà o a l’entorn natural està justificada només en alguns casos: per la seva situació (quan entren en conflicte d’espai), per temes de seguretat (possibilitat que hi hagi fractures de branques) i per regulació (per corregir errors o malformacions, normalment conseqüència de podes massa dràstiques). Amb aquests criteris de manteniment, s’aconsegueixen arbres més sans i estables, i més resistents a l’atac de plagues.
Instal·lació de caixes niu per ocells insectívors i caixes refugi per a ratpenats i conservació de nius i colònies existents
Molta de la fauna present a la nostra ciutat participa en el control biològic de plagues que afecten els espais verds o ens afecten a nosaltres. Un ballester menja fins a 5.000 insectes en un dia! Per això, s'han instal·lat caixes refugi per a ratpenats i dragons, caixes niu per a ocells insectívors i es treballa per la conservació de nius i colònies. Els ratpenats tenen també efectes beneficiosos pels boscos i per les vinyes, ja que es mengen la papallona de la processionària i la papallona del corc del raïm, entre d’altres insectes.
Vegetació en patis, jardins i balcons d’edificis municipals
Dins la ciutat, aprofitar els balcons, cobertes i patis municipals, per incrementar el verd i la biodiversitat, és una altra de les línies d'actuació. Per petit que sigui l'espai, pot afavorir la presència de pol·linitzadors i fauna útil en aquella zona de la ciutat.
Reforestar l'entorn natural (rieres, camins, zones forestals...)
Des del 2017, a través del projecte Camins amb arbres, s'està fomentant la presència d'arbres en camins i rieres i s'han plantat ja més de 1.000 arbres en l'entorn natural. Però són diverses les actuacions que es realitzen per afavorir la biodiversitat a l’entorn agroforestal:
- El manteniment de marges de pedra seca, que serveixen de refugi a mallerengues, cotxes fumades, sargantanes o eriçons, entre d’altres espècies.
- El manteniment de punts d’aigua o basses temporals per a la reproducció d’amfibis.
- El manteniment de marges arbustius i marges arbrats, important reservori de la fauna útil per a la lluita integrada en vinya.
