Àrea d'acció territorial i serveis urbans

Ajuntament de Vilafranca del del Penedès

Buscant els ous de Pasqua

Joc de pistes i itinerari per descobrir en família els ocells de l'entorn de Vilafranca del Penedès
Del 9 al 18 d’abril de 2022

Sortida i arribada: Oficina de Turisme (c. Hermenegild Clascar, 2)
Durada aproximada: Entre 2 i 3 h (recorregut circular de 7 km)

Amb l'arribada de la primavera recomença el cicle de la natura i els ocells estan enfeinats fent el niu per preparar la posta. És per això que per Pasqua es regalen ous.
En aquest recorregut podreu veure nius d’ocells del nostre entorn. Molts d’aquests nius són de debò: observeu-los en silenci i a distància, perquè hi podria haver l'ocell que l'ocupa, i als animals salvatges no els agrada que els molestin.
A cada parada, busqueu la imatge d’un ou que desxifra una part del codi següent:


Completeu el missatge clau a l’Oficina de Turisme.

Us hi espera un premi!

Mapa de localitzacions (clica sobre cada punt veure una fotografia de cada niu)

Descarrega't el joc de pistes i l'itinerari (pdf)

Recorregut detallat.

Pots trobar més informació de cada ocell i escoltar els seus cants a la web nius.cat.

1. Mallarenga (Parus major)

És un ocell petitó i àgil, i li agrada penjar-se de les branques fent postures acrobàtiques. Menja insectes, llavors i fruits, i també l’eruga de la processionària del pi.
Fa el niu en forats d'arbres o de murs de pedra, i també pot ocupar caixes niu. Hi posa molsa i pèls per fer-los més confortables. Viu en boscos i camps, però també als parcs i jardins de les ciutats.

Has vist el niu? Has trobat l’ou?

Desxifra el codi:

2. Abellerol (Merops apiaster)

Molt acolorit i vistós, caça abelles i altres insectes com vespes, libèl·lules o escarabats. Fa el niu en talussos de terra, i és fàcil veure’l parat als fils de la llum o del telèfon. És un ocell migrador: arriba a finals de març i, quan s’acaba l’estiu, marxa cap a l’Àfrica a passar-hi l’hivern.

Has vist els nius? Has trobat l’ou?

Desxifra el codi:

3. Picot verd (Picus viridis)

Té el plomatge verdós, amb una franja vermella al cap i una zona groga a la cua. Per menjar, captura insectes amb la llengua (li agraden molt les formigues!) i també menja llavors. Fa el niu al tronc d'arbres morts o de fusta tova (com ara els pollancres). Per fer-lo, repica amb el bec contra la soca, fent un soroll molt característic.
Sap grimpar pel tronc dels arbres: clava les ungles a la fusta i s'aguanta amb la cua.

Has vist el niu? Has trobat l’ou?

Desxifra el codi:

4. Garsa (Pica pica)

La garsa té el plomatge blanc i negre, i la cua llarga. No és gaire llepafils: menja insectes, ratolins, cargols, ous d'altres ocells, llavors, i fins i tot restes orgàniques d’abocadors i animals morts! Fa el niu dalt dels arbres, amb fang i branques, i es diu que li agraden les coses brillants i se les emporta al niu. Avís, spoiler: Sabeu qui era el lladre de la margada, en el llibre d’Hergé Les joies de la Castafiore? Sort que en Tintín la va recuperar!!

Has vist el niu? Has trobat l’ou?

Desxifra el codi:

5. Esplugabous (Bubulcus ibis)

És un ocell blanc, camallarg i amb el bec llarg i groguenc. Menja insectes, peixos, granotes... I també paràsits, com ara paparres o puces, de bous, vaques o cavalls: per això, a vegades, se’l pot veure enfilat als seus lloms. A casa nostra no hi fa niu, però el podrem veure cap a finals d’hivern, seguint els tractors que llauren, per menjar-se els cucs i altres animalons que deixen al descobert.

Has vist un cavall? Has trobat l’ou?

Desxifra el codi:

6. Perdiu roja (Alectoris rufa)

És de color bru marronós per confondre’s amb l’entorn i passar desapercebuda. Es desplaça caminant i només vola quan detecta perill. El mascle fa el niu a terra, amagat entre la vegetació, i quan surten els pollets, aviat caminen seguint la mare, en fila índia. Viu en camps de cereals, erms o zones de matolls baixos.

Has trobat el niu? I l’ou amb el codi?

* Reproducció artificial del niu

7. Cucut (Cuculus canorus)

El cucut no fa niu. La femella espia el niu d’altres ocells i aprofita el moment en què els pares deixen el niu, per pondre-hi el seu ou (i amb el bec, en treu un dels que hi havia). L’ou del cucut acostuma a ser el primer a eclosionar, i el pollet que en neix aviat fa caure del niu els altres ous o pollets, de vegades, fins i tot davant dels pares! Els pares adoptius alimenten amb molta cura la cria de cucut, que molts cops, al cap d’uns dies, és més grossa que ells. Després d’un mes, deixa el niu i marxa volant cap a l’Àfrica, sense que ningú li hagi ensenyat el camí.

Has trobat el niu? I l’ou del cucut?

* Reproducció artificial del niu

8. Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus)

Originària d’Argentina, s’importaven com a mascotes i algunes es van escapar (o les van alliberar…). Ara es considera una espècie invasora. Té el pit gris i la resta de cos verd. Són fàcils de veure: van en grup i són molt sorolloses. Fan nius col·lectius en palmeres, i també en altres arbres, on cada parella i els seus pollets ocupen una “habitació” com si fos un bloc de pisos. Els nius poden arribar a fer més de 100 kg!

Has vist el niu? Has trobat l’ou?

9. Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)

De color negre, amb la panxa i la gola blanca. Menja insectes que captura tot volant: en un dia pot menjar més 800 mosquits! Fa el niu amb fang i trossets de palla sota les teulades, i a dins hi posa materials més suaus com plomes, herba seca,... Passa l’hivern a l’Àfrica. Arriba a principis de primavera, i, cap a finals d'estiu, les veurem parades sobre els fils elèctrics, preparant-se per marxar. Acostuma a tornar cada any al mateix niu. Quin radar més precís que tenen!

Has vist la colònia? Quants nius has comptat? I l’ou amb el codi?

Accessibilitat